He après molt. Sincerament. He après molt tocant, remenant, equivocant-me i encertant en totes i cada una de les aplicacions amb les quals hem estat jugant. Primer de tot, una breu introducció a la web social. Per a mi no ha estat una descoberta ja que el concepte de la web 2.0 ja el coneixia però sí que em sembla important destacar un seguit de conceptes clau que sí que cal entendre per tal de parlar de totes les aplicacions que hem utilitzat.
PARTICIPACIÓ: El sistema de participació de la web social permet a qualsevol usuari que tingui un ordinador amb internet poder ser creador d’informació mitjançant un senzill bloc. No és necessari el hardware i cada cop menys el software. I a més a més, fa partícips a altra gent (amics, familiars, etc.) amb qui té enllaços als seus respectius blocs.
COOPERACIÓ: el concepte cooperatiu es fa indestriable d’aquesta forma d’interacció. Interacció que millora el servei. Com més gent hi hagi fent servir el facebook, més i millor servei es donarà als usuaris i més i millors aplicacions poden incloure-hi ja que tots i totes som creadors de software (widgets, per exemple).
NOU DEBAT. NOVA CRÍTICA: amb tanta informació i tants creadors d’informació s’ha de replantejar el debat del consumidor que s’ha convertit en productor i viceversa. Cal formar-se en l’ús d’internet, saber què s’hi pot trobar i com valorar i ser crítics amb les pàgines, blocs, perfils, etc. que ens anem trobant mentre naveguem per la xarxa. Cal un debat clar: com interactua internet amb els nous usuaris virtuals que neixen amb un portàtil sota el braç? Què se’ls ha d’ensenyar?
VALOR AFEGIT: Fa molt de temps que el valor afegit ha estat i és la clau de moltes empreses, entitats, associacions, etc. i aquest valor afegit és el que deriva en les noves aplicacions que està generant aquesta web social. Un exemple molt clar és l’escriptori virtual NETVIBES amb el qual podem tenir tot allò que volem consultar en una sola pàgina, és una clara adaptació en aquest marc teòric i social.
A part de tot això, m’interessa deixar constància dels conceptes que apareixen al meu títol i que crec que també són claus per entendre la web 2.0. Parlem de:
INTERACCIÓ. M’he quedat extremadament sorprès amb la interacció de totes les aplicacions que hem estat fent servir i que es poden observar totes i cada una en el mateix bloc. Hi ha fins a 10 aplicacions diferents i totes tenen i aporten un valor afegit en el bloc, ja sigui les notícies RSS o les fotografies amb Flickr.
INTERRELACIÓ: Cada cop més, totes aquestes aplicacions 2.0 ja no es poden concebre soles. Per exemple, us imagineu un Facebook sense fotografies? O un bloc sense cercador? Fins i tot el propi Facebook ja concep, per defecte, un seguit d’aplicacions gairebé necessàries pel dia a dia... :D Tota aquesta capacitat d’interrelació (gràcies també al XML i a l’HTML) fan que cada cop sigui més senzill interactuar entre nosaltres.
I per acabar, he creat un neologisme INTERVIRTUALITAT. Amb aquest concepte vull referir-me als consumidors com nosaltres que ens trobem entre allò virtual i en fem ús per tal d’aprofitar tots aquests recursos, per tant, som ésser intervirtuals o interdigitals i que haurem de començar a aprendre que és un joc de 2, no és onanístic, ja que no som res sense TU (consumidor i productor, lector i autor) i no som res sense un JO (consumidor i productor, lector i autor). Això és 2.0.
